Amb motiu del Dia Internacional de les persones amb discapacitat, la Fundació Esmen i uTOpia barcelona (ESMEN& CULTURA) hem impulsat una campanya per visibilitzar el col·lectiu de persones amb discapacitat intel·lectual, amb la col·laboració del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
A través de vídeos, 60 persones usuàries dels tallers artístics que oferim, ens expliquen, en primera persona, les emociones, anècdotes i sensacions viscudes durant el confinament.
“Per a nosaltres va ser molt dur. Són molts mesos, i arriba un moment que… buf! Tens ganes de cridar”, assegura una usuària. “Ho vaig passar molt malament perquè no podia veure els meus companys”, relata una altra sobre l’aïllament. Amb tot, la pandèmia també s’ha acarnissat amb les residències i centres de dia on hi havia persones amb discapacitat intel·lectual: “Hem perdut companys d’aquí que han mort pel virus”, constaten emocionats.
La campanya reivindica espais on expressar els seus patiments i els seus neguits i anhels, irrompent en l’espai públic per a sensibilitzar a la ciutadania sobre les realitats concretes d’aquestes persones. És per això que, durant dues setmanes, s’instal·laran displays amb els protagonistes en 17 localitzacions del districte on apareixerà un codi QR que permetrà visualitzar aquests vídeos.
A on es podrà veure la campanya?
Aquests materials el trobaràs al CAP Sarrià, la Casa Orlandai, el Centre Cívic de Sarrià, el Mercat de Sarrià, a l’Estació Ferrocarrils Sàrrià i a l’entrada de l’OAC, entre d’altres.
La campanya Nosaltres També és notícia!
La Vanguardia: “Nosaltres també”, la campaña que visibiliza la discapacidad intelectual
Ajuntament de Barcelona: Celebrem el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat al districte de Sarrià – Sant Gervasi
Hola, com a treballadora amb contacte indirecte de la Llar, notes que els ha afectat no tenir el contacte y caliu de la familia tal com el tenien fins ara, els caps de setmana, festius, vacances. No saber si aquests nadals els podrán passar a casa amb ells també els angoixa. Esperem que amb pocs mesos tornem a la normalitat!!
Felicidades chicos lo hacéis muy bien ?
“Per a nosaltres va ser molt dur. Són molts mesos, i arriba un moment que… buf! Tens ganes de cridar”, assegura una usuària.
• Y yo digo: Con toda la razón del mundo: muy duro, MUY duro. MUY MUY DURO. Ganas de gritar, de chillar contra todo, de protestar por todo. ¿¿Quién se ha olvidado de nosotros?? Muchos meses que han pasado, muchos días, muchísimas horas inacabables. Menos mal por nuestros amigos y amigas de habitación y de residencia nos han acompañado: ¡¡Cuánta COMPAÑÍA!! ¡¡Cuánto CALOR DE CONVIVENCIA!! Menos mal por nuestros monitores y monitoras, y todos los profesionales: ¡¡Cuánto ACOMPAÑAMIENTO y calor de fraternidad humana!! ¡¡Cuánto ESTAR AHÍ!! ¡¡Cuánto INTERESARSE por todos y por cada uno!! ¡¡Cuánto EMPUJAR hasta el pico de la montaña, hasta la falda del otro lado de la montaña, hasta aquí!! GRACIAS y ABRAZOS calurosos a todos ellos, padres y hermanos vicarios para los residentes.
“Ho vaig passar molt malament perquè no podia veure els meus companys”, relata una altra sobre l’aïllament.
• Y yo añado: Claro, muy mal. Era muy fuerte la corriente del río. Muy profundas las aguas. Muchos besos y abrazos a esos monitores y profesionales que nos acompañaban y nos hablaban de los compañeros ausentes, QUE HAN VUELTO. Vamos a recuperarnos. Vamos a disfrutar el día a día, cada minuto, con nuestros compañeros, con esos profesionales entregados, CON TODOS.
La pandèmia també s’ha acarnissat amb les residències i centres de dia on hi havia persones amb discapacitat intel·lectual: “Hem perdut companys d’aquí que han mort pel virus”.
• Y yo apunto: Se los ha llevado la corriente brava de los ríos desaforados, sin control, de aguas rápidas y oscuras, entre rocas afiladas. Fueron las aguas de cualquiera de los ríos infernales: el Estigia, el río del fuego, el del olvido, el de la desolación o el de las lamentaciones, que se llevaron hasta el pantano a algunos compañeros: los mejores, los más inocentes, los primeros. Pero sus almas recibirán un premio, porque estarán SIEMPRE con nosotros, en nuestro recuerdo melancólico y en nuestro afecto, en nuestra memoria. SIEMPRE.